SABATES NOVES:)

Dissabte em vaig anar a comprar unes sabates noves. Em van costar una mica cares pero m'aniran molt be. I son molt maques. Eh que si?
M'agrada que se'm vegin els mitjons i mes o menys els faig lligar amb la roba. A veure si em duren forsa:)

COLA DE MITJONS?

Soc al tren i tinc a davant cinc nenes amb uniforme que deuen anar a l'institut o potser encara no. No ho he pogut veure be, pero un parell de nenes han tret de la bossa una mena de barra de cola que mha semblat que la passaven pels mitjons, suposo que perque no els baixin fins els peus. Despres han tret un raspall de la bossa i s'han comensat a pentinar. jijiji:)

POBRES GOSSOS

Em penso que ja us he explicat alguna vegada la patetica existencia dels gossos japonesos.
La foto es veu molt malament pero es graciosa. De l'estacio de hongosanchome a la universitat hi ha un starbucks forsa gran. Tenen una terrasseta a fora i en una de les taules hi havia un senyor d'uns cinquanta anys que en una bossa que ha deixat a sobre la taula hi portava un gosset blanc que anava movent el cap. Pobre gos. Sempre els fan anar dins de bosses o de cotxets.

L'altra foto es d'aquest mati. Quan he baixat del tren hi havia molta cua per pujar les escales mecaniques. La densitat de poblacio es de les coses que em costen mes de suportar d'aquesta ciutat.
No devien saber que deu metres mes endavant hiha unes altres escales postisses que, per cert, anaven buides:)

PETITONS

Avui he acabat una entrevista pero sha fet molt tard i estic molt cansada.
Us envio una foto que vaig fer l'altre dia d'uns petitons que caminaven pel carrer amb les mestres. Sempre van tots amb barretet. Fan molta gracia:)

Badalona

Aquí comença el meu recorregut a Badalona cada dia al matí. L'estació de tren de RENFE. De vegades es veuen unes sortides de sol espectaculars perquè és just al costat del mar. A més a més, quan torno, des de dalt de tot de l'avinguda Martí Pujols, es veu, al final de tot, la línia de l'horitzó. És una imatge preciosa.





Hi ha força cases modernistes. Per mi, siguin més grans o més petites, més restaurades o més envellides, les formes singulars i les dobles portalades de fusta i vidrieres, sempre donen un aire distingit i estètic.



El casc antic també té certa part d'encant. Carrerons estrets només per a vianants, amb botigues de tota la vida on, fins i tot, s'hi sent a parlar català...





Però també hi ha llocs depriments o inhòspits. Llocs on no m'agradaria viure i, de fet, no m'agrada ni passar-hi. Em fan sentir malament.

L'IES La pineda

Pel davant



I pel darrere

No és un institut bonic, ni prop del bosc o les vinyes. Amb prou feines s'hi sent a parlar el català i l'alumnat d'ESO sembla força quillet. Però jo estic amb els cicles superiors i la gent és maca. Em va fer bastanta impressió d'ensenyar a persones més grans que jo o gairebé de la mateixa edat.
El temari també el tinc super oblidat i m'he de preparar molt les classes. Són de 2 i 3 hores, molt llargues, i em passo els dies i els caps de setmana estudiant. Però vaja, si no tingués això, ara mateix encara no podria treballar. O sigui que content!

SORT DEL FARMACEUTIC

Jo no me'n recordava pero el farmaceutic m'ha dit "tu ets la que no vols antibiotic, no?" jijiji. Despres me n'he enrecordat que fa un any els hi vaig muntar un show quan el metge ja 'havia receptat l'antibiotic i jo els hi vaig dir que no me'n volia prendre. jijiji! i veig que s'ho va ben apuntar. Devia pensar 「la proxima vegada no em fara pas el numeret」. Pero ens hem entes molt be. Jo li he explicat que els antibiotics em fan la infeccio mes grossa i despres no hi ha qui mati els microbis. I ell m'escoltava ben convensut. I quan ja li he hagut explicat que em van tan malament els antibiotics i que no em podia pas posar malalta que havia d'escriure la tesina li he preguntat que a ell que li semblava. I m'ha dit que fes el que em semblava a mi i no me'ls prengues pas. I que m'anes molt be la tesina. I jo he estat mes contenta que unes pasques. Ara ja arribo a la universitat, que ja en tenia ganes despres de tants de dies:)

AL METGE

Ja fa una hora que soc al metge i encara no m'han agafat. Tothom va amb la mascara menys jo.Esta ple d'avis. La majoria fan bona cara.
Segur que em visiten, em pregunten que tinc i em diuen que tinc un refredat. I em poso negra quan perdo el mati aqui perque em diguin aixo.
Despres quan t'han visitat et tornen a fer esperar una bona estona i et diuen quant deus.

ja mhan visitat. com que tinc moquets groguets ja mhan entaforat l'antibiotic que normalmentem fa trobar pitjor. maugmenta la infeccio i no hi ha qui me la tregui i em van donant cada vegada mes antibiotics i em passo dos mesos fatal.
o sigui que a veure que haig de fer... provare de fer-li cas al metge a veure que passa...

Afaitada!

Ahir em va agafar un rampell i em vaig afaitar la barba que feia tres anys i mig que portava. Ostres, Déu ni dó... hi ha gent que només m'ha conegut amb barba.
Me la tornaré a deixar, però ;)

UN EXPALLASSO A LA BIBLIOTECA

Avui he sortit de casa una mica com un pallasset; em feia gracia anar fresqueta de cames i amb els mitjons fins a genoll que a casa no es porten, pero quan he hagut fet trenta passes ja tenia els mitjons per terra o sigui que he girat cua i m'he posat els lleopards negres que tenen un forat al cul（guardeu-me el secret eh!).

Deuen ser els nervis, perque evito molt el cafe pero m'estic quedant amb el cap pelat :( Em fa una picor tot el dia! Quan torni a casa anire amb l'homeopata que em va recomanar la dra. Toro a veure si m'hi posa solucio.

Els caps de setmana la biblioteca tenca a les 1900 i de vegades vaig a una altra sala fins mes tard, pero dema vaig a caminar a la muntanya o sigui que torno cap a casa a descansar que ja em conve!

Us envio una foto a la biblioteca tambe. Es molt antiga aquesta biblioteca i esta molt destartalada pero s'hi esta molt be. N'hi ha molts que hi som cada dia. Un d'ells avui s'ha posat a roncar molt escandalosament. He anat cap alla al seu costat i he comensat a fer fressa amb la cadira contra la taula a veure si es despertava pero res. I al cap d'un moment un l'ha despertat i li ha dit que silenci.
Un altre que sempre hi es avui portava una gorra d'hivern posada tota l'estona. Aquest sembla que ve a la biblioteca a escoltar musica. Tinc molta curiositat perque sempre el veig davant del pc amb la pantalla d'escoltar musica posada. Potser un dia li pregunto:)

im home!